Black & White Nature

death on the grass / la mort a les pastures

Mort a la muntanya.
Queralbs, Ripollès, Catalonia.

Natural Symmetry (Astrantia Maior)

Astrància (Astrantia Maior).
Coma de Vaca, Ripollès, Catalunya.

V – the valley

Hivern a La Ruira.
Queralbs, Ripollès, Catalonia.
Les Roques, al Torreneules, les Gorges del Freser…

a calm before the storm / una calma abans de la tormenta

Cavall abans de la tormenta a L’Orri Vell.
Pardines, Ripollès, catalunya.

les choses, les plus simples (the simple things we said)

les choses les plus simples
© 1990 gabriel yacoub

c’est quand la nuit m’échappe et que je ne peux pas dormir
que mes désirs reviennent bien avant toi

quand je passe mes jours à oublier ces nuits
quand je t’appelle et que tu n’entends pas

alors je me souviens des choses les plus simples
les choses qu’on a dit ne jamais oublier

il faut marcher longtemps pour en finir de ces langueurs
il faut fermer les yeux partir ailleurs

et les saisons qui traînent entre paris et l’océan
un ennui qui grandit en symphonie

c’est quand la nuit m’échappe et que je ne peux pas dormir
et c’est quand tu es lasse bien avant moi

and then i think about the simple things we said
the things we promised never to forget

attraction / atracció

Què té la muntanya que ens atrau?

Cap al Puig de Dòrria, des del Collet de les Barraques. Ripollès, Catalonia.

sometimes it snows in may

Monterrell. Carretera de Queralbs a Fontalba, Ripollès, Catalunya.
Maig, 2011.

Jo soc gran.
Però miro un arbre, i encara és mes gran.
I mes gran és el bosc on es troba l’arbre, i on jo m’hi trobo mirant-lo.
I mes gran és la muntanya on es troba el bosc, on es troba l’arbre que estic mirant.
I mes grans són els núvols, tan grans que contenen la muntanya gran,
que conté el bosc gran, que conté l’arbre que observo.

I és per això, que alguns petits, per sentir-se grans fumen,
veuen com el núvol, tan i tan gran, surt d’un mateix, i això els fa sentir grans.
Però quan ens fem grans tot plegat perd sentit, ja no cal que fem núvols de fum,
i llavors si de debò volem ser grans, hem de deixar el fum i estar als núvols.

Serra Cavallera, Ripollès, Catalonia.

Jo de gran vull ser petit…

…i creure’m que volo quan de fet, corro.

(a la Cabana de l’Orri Vell, Pardines, Ripollès)

Jo vull que siguis gran…

…i veure que voles, quan de fet, corres.

(a la Cabana de l’Orri Vell, Pardines, Ripollès)

a place between the water

Salt del Grill a la tardor.
Queralbs, Ripollès, Catalonia.

les choses, les plus simples…

“…and then i think about the simple things we said
the things we promised never to forget…” – Gabriel Yacoub

Un bosc i una mica de boira

Bosc emboirat a Sant Antoni, Ribes de Freser, Vall de Ribes, Ripollès, Catalunya.

Wood / Bosc

Bosc a l’hivern a la comarca d’Osona… a vista d’ocell.

the adventures of the chamois / les aventures de l’isard

Les aventures de l’isard passejant pel paisatge de Les Roques, la rutina diària sota el Balandrau.
Queralbs, Catalonia.

Nature Photographers

Nature Photographers – Queralbs, Ripollès, Catalonia.

black shadows for a white horses / les negres ombres dels cavalls blancs

Cavalls a La Cerdanya. Catalunya.

Coma del Freser

La Coma del Freser, els primers paratges que es troba el riu Freser en néixer, coincidint al final, amb la Coma de Vaca .

Queralbs, Ripollès.

a POV for a COW

Gorg dels Banyuts

En aquesta bassa, el comte Arnau tenia dos servents, en forma de boc, que
vigilaven aquell que no fes cap bona obra, fins que un dia va matar-ne un,
i l’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o “infern”.
Arnau en surt cada nit, amb el seu cavall de foc.
Per aquesta raó, el paratge és temut pels pastors i habitants de la zona.

Riera de Garfull. Gombrèn, Ripollès, Catalonia.

two horses with no name

Collada de Fontalba, Ripollès, Queralbs.

the way / el camí

Després d’aquella nit ja no parlariem gaire mes.
Era la nit mes curta de l’any, però va ser llarga,
però de curta que era es va fer de dia, o m’ho va semblar.
Amb aquella boira al meu cap, sense saber que feia al llit,
sense camí clar, vaig caminar.
En aquella época, jo vivia al camí.
Ara que ni me’n recordo, i que el poc record es dilueix com la boira…
estic content del camí…

Camí de Núria. Queralbs.