gran

gran

Jo soc gran.
Però miro un arbre, i encara és mes gran.
I mes gran és el bosc on es troba l’arbre, i on jo m’hi trobo mirant-lo.
I mes gran és la muntanya on es troba el bosc, on es troba l’arbre que estic mirant.
I mes grans són els núvols, tan grans que contenen la muntanya gran,
que conté el bosc gran, que conté l’arbre que observo.

I és per això, que alguns petits, per sentir-se grans fumen,
veuen com el núvol, tan i tan gran, surt d’un mateix, i això els fa sentir grans.
Però quan ens fem grans tot plegat perd sentit, ja no cal que fem núvols de fum,
i llavors si de debò volem ser grans, hem de deixar el fum i estar als núvols.

Serra Cavallera, Ripollès, Catalonia.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.